Ter

Cada dia travesso el riu Ter per l’AP-7 i pel pont de Fontajau. Cada dia observo més baix el nivell de l’aigua. Ara l’aigua quasi ni toca molts còdols i rierencs. En aquests indrets és pels usos de l’aigua aigües amunt, pels embassaments, pel transvasament d’aigua vers Barcelona (369 milions de litres/dia), i per la sequera. La sequedat accentua el dret fonamental a l’aigua. L’aigua és essencial per a tots els éssers vius. En el BOE del 28.12.23 es va publicar l’ordre de preferència de l’ús de l’aigua. El prioritari és el de boca. A Catalunya hi ha unes 193.000 piscines. Anem a una progressiva escassetat d’aquest bé. Situació produïda per manca de corresponsabilitat en l’ús dels recursos naturals, per manca d’efectiva protecció jurídica i per manca de conscienciació de tothom (p. ex., quantes vegades tirem la cadena del wc?). Els conflictes per l’ús de l’aigua encara no han tallat carreteres. És curiosa la relació de la sequera amb les zones de més densitat de població. Els aqüífers estan sobreexplotats. Desapareixen les deus d’aigua lloades des d’antic. No tot és per manca de pluja. Rius de la meva infantesa avui estan secs. Veurem assecar-se el Ter?