Sobreviure a un mateix

El suïcidi, un tema tabú en la societat, i també la principal causa de mort entre els joves. Estabilitat econòmica, estabilitat mental, totes les estabilitats es veuen descompostes a l’hora de pensar en el futur. Les preocupacions constants; el cotxe, l’accés a l’habitatge, responsabilitats, l’experiència per a un treball, els anys requerits d’estudis, les inseguretats, les amistats, l’amor, la motxilla del passat… Qui es fixa que només parlen de generacions despreocupades quan ens mengen els dubtes, pors i inquietuds? Discursos de salut mental pertot, però pocs esforços reals s’han vist. Mentre el suïcidi continuï sent un tema incòmode per parlar-ne, continuarem perdent vides; futurs infermers, futures enginyeres, futures metgesses, futurs mestres, futurs talents. La depressió o l’ansietat són malalties que pateixen molts joves i han de viure des de l’ombra. Alguns han d’afrontar la lluita sols en no tenir capacitat econòmica o en no poder demanar ajuda, per por d’haver d’expressar-se o de ser jutjats. Amb una espatlla on recolzar-se seria tot més fàcil. No estem fora de perill. A qui pretenem salvar amb aquest accés a la teràpia psicològica?