No a l’edatisme

Edatisme significa ‘discriminació a les persones d’edat avançada’. Nom format per l’annexió del mot edat amb el sufix -isme. Té una estreta relació amb vellesa, ancianitat o senectut. Nogensmenys, discrepo sobre discriminació ja que considero que s’hauria de substituir per igualtat. En cas de ser així, la frase esdevindria ben diferent. Seria: “Igualtatisme de les persones d’edat avançada.” Se sol discriminar –a vegades, inconscientment– la gent gran en els tràmits corresponents a entitats bancàries quan esdevé necessari l’ús de targetes o altres documents identitaris. En alguns llocs públics, en el cas de trobar personal mancat d’empatia que, a vegades i per sistema, discrimina les persones d’edat avançada. La diferenciació penso que hauria de ser incompatible amb el col·lectiu de persones grans. De la meva època estudiantil, recordo part del contingut de l’àrea d’urbanitat. Entre les pautes que s’hi reflectien, hi ha cedir el lloc a una persona gran sense seient en el transport públic; prestar ajuda en l’orientació davant d’un semàfor; baixar de la vorera, si cal, en atenció a persones grans que hi caminen. Parar esment per evitar possibles caigudes en una escala on les persones grans també en són usuàries... Són normes a seguir que ajuden a ser empàtics. La seva pràctica no podrà anar de bracet amb la discriminació.