Assemblea, on vas?

Assemblea, on vas? En resposta a la carta del Sr. Marco, publicada el 12 de març. Jo també soc un dels que anaven a picar a les portes. I malgrat que l’Assemblea no és perfecta, encara avui dia continuo picant a les portes i treballant per la independència. Com molta gent que, malgrat les frivolitats (hauria de dir-nos quines), el no tocar de peus a terra (no sé a què es refereix) i la deriva cap al no-res (podria explicitar-ho una mica més?), té la resiliència suficient per no anar-se’n cap a casa quan les coses es posen difícils. La seva sentència sobre l’escassetat de cervells assentats, ben moblats i amb claredat d’idees, no ha pensat que es pot considerar un menysteniment als centenars de persones que encara avui dia, malgrat tot, estan treballant a peu de carrer? Persones que busquen la manera d’arrencar del sofà els independentistes desanimats i desmotivats, com motivar una població desmobilitzada descaradament per una classe política més que mediocre. I sí, estic d’acord que la incorporació de persones lluitadores que no es rendeixen mai com en Lluís Llach serà molt bona per a l’Assemblea, però també ho seria la seva i la de tants que l’han deixada. El que necessita l’Assemblea és gent disposada a treballar, a aportar idees i a trobar consensos per aconseguir l’objectiu. El que no necessitem són els il·luminats que la volen “reformar”.