Tartària

Antic nom d’una gran part d’Àsia, conegut a Europa des de l’edat mitjana (segles V al XV) fins al segle XIX, corresponent poc més o menys a Mongòlia, Manxúria, el Turquestan, l’Afganistan i la Sibèria actual. Posteriorment ja només es va anomenar Tartària el Turquestan. I al segle XIV es deia Tartària tota l’Àsia Menor. Aquesta veu ja no és emprada pels geògrafs. Als mapes i textos europeus datats entre els segles XVI i principis del XIX, Tartària era el nom genèric dels extensos territoris de Sibèria i l’Extrem Orient rus. Prenia el seu nom dels tàtars, nom que s’assignava a Occident als pobles mongols. El terme va anar caient en desús a mesura que l’imperi rus s’expandia cap a l’est, i Sibèria era més coneguda a Europa. Els tàtars pertanyien a un conjunt de pobles d’origen turc i mongol que van envair l’occident europeu al segle XII. El mot tàtar, originàriament, va designar una tribu de raça normongol del segle VIII que feia vida nòmada. Ells van destruir el primer estat mongol, però foren aniquilats per Genguis Kan l’any 1202.