Sánchez i l’altra Europa

Desenganyem-nos, si el senyor Rajoy, en comptes de tants prejudicis, hagués tingut el coratge del seu successor Pedro Sánchez, no sols els catalans, sinó també tots els espanyols, s’haurien estalviat molts maldecaps inútils. Podríem retreure moltes coses al cap del govern actual (a qui no?), però penso que no se li pot negar el realisme que ha presidit fins avui la seva gestió política. Un realisme que li ha significat l’odi de l’oposició, sobretot dels sectors nostàlgics de l’Espanya una, grande y libre. Se l’ha acusat contínuament d’aliança amb el separatisme català, i d’haver tret de la presó aquells qui es van “aixecar” contra el govern legítim. De fet, s’ha repetit allò que va tenir lloc durant la República, els anys 1934 i 1936, i en aquella nit d’orgia a Madrid, no fa pas gaire, es van sentir les mateixes consignes que van motivar l’aixecament militar i la Guerra Civil. Però Pedro Sánchez no es va immutar i, en resposta, ha tramitat una llei d’amnistia i –cosa impensable per a molts– ha permès l’ús de totes les llengües espanyoles al Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez ha sabut veure que l’Europa d’avui no és, ni de bon tros, la de Hitler i Mussolini. Tant de bo duri!