Perduda

No vull, no ho permeto, sortiràs d’aquest pou. Mai hauria imaginat que series tan forta i tan valenta tant de temps, em sorprèn. Ara, més que mai, m’agrada abraçar-te, parlar amb tu, cuidar-te, i és que tu m’has donat la vida. No tinguis por, aixeca’t, jo t’ajudo, encara els teus ulls poden ensumar la felicitat i la teva ànima pot tornar-se a omplir d’agradables emocions. No deixis de costat els que també t’estimen i mira’t al mirall, et necessito molt. Farem de la teva vida un llibre, és digna de ser explicada pas a pas. Em sento molt orgullosa de tu, mare, he après el millor que qualsevol persona necessita per al seu benestar emocional; paciència, perseverança, empatia, entrega, sacrifici i constància. Sense tu no hauria arribat mai a ser com soc i et dec molt encara. T’estimo infinit, ets la meva ombra, mai et perdo, allà on ets, sempre hi soc jo, agafada de la mà, no ho dubtis. I ara toca remuntar, tu pots, i ho farem juntes.