Soraya

Els que l’octubre del 2017 estàvem dissolts (“en dissolució...”) sembla que hem oblidat un nefast personatge, omnipotent en aquelles dates, inventora il·lustre de la judicialització. Eficaç artefacte que tanta cua, condemna rere condemna, anys de presó rere anys de presó, desfeta rere desfeta, ens va aconseguir als catalans. Però els serà difícil, ara, treure-s’ho de sobre, als aguerrits hispans, perquè en el pecat hi trobaran la penitència. Qui podia pensar, en aquells moments, que el 10 de setembre del 2018, menys d’un any després de la dissolució, la que quedaria ben dissolta seria ella mateixa, la patum! No l’hem vista més i nosaltres, ben enfangats en el seu invent, tan reeixit, que ha canviat les estructures mateixes de l’Estat i l’ha deixat sense justícia, amb mans d’inventors, retorcedors de relats, prevaricadors professionals. I ara qui ho paga tot això! El Tribunal de Comptes proveeix. No obstant, no es creguin pas que la dama està dissolta en la misèria, demanant caritat pel carrer. L’octubre del mateix 2018 va ser nomenada pel gran Pedro Sánchez (avui per tu, demà per mi) ni més ni menys que membre “electivo” del Consejo de Estado per un mandat de quatre anys, nomenament que li fou renovat el març del 2023. I anar fent. Ah! Me n’oblidava. L’11 de març del 2019 es va anunciar la seva integració com a sòcia i membre del consell d’administració del cèlebre bufet d’advocats Cuatrecasas. Un niu que caldria burxar. I és que hi ha alguns catalans amb un cor...