Anticatalanisme a casa

Encara hi ha gent que aquí a Catalunya sent odi al català, que alimenta cridant ¡Viva España!, tant fora de lloc. Concretament dimecres, abans de dijous sant, el porter de la primera casa del carrer de Santa Fe de Nou Mèxic, a tocar de la plaça de Sant Gregori Taumaturg. Tot perquè, veient-lo tan diligent escombrant l’entrada exterior de la finca, li vaig demanar si anava ben encaminat per anar al monestir de Pedralbes. Jo anava amb bicicleta i es va veure amb l’obligació de demanar-me el canvi de llengua. Jo li vaig respondre que el català és llengua cooficial i que hi tenia tot el dret, a la qual indicació em va engegar de mala manera dient-me que ho preguntés a algú altre, tot etzibant l’eslògan casernari esmentat i corrent a amagar-se a la porteria, com un rat al seu catau.

Jo vaig respirar a fons i, rodes amunt, cap al monestir patrocinat per la reina Elisenda al segle XIV, en una pàtria ben catalana, aleshores. I ara?