El dolor i la glòria
Molt interessant l’article de la senyora Mar Galceran Temps de Pasqua (01/04/2024), però l’hi trobo discutible la cita del poeta i escriptor Joan Margarit: “Potser eludeixes el dolor, però vas a parar a un dolor molt més bèstia. Empastifes de no-res aquest trosset de vida que tenim entre dos no-res infinits. Un infinit abans i un infinit després. La vida és un emparedat de llum entremig de dues incògnites eternes.” No veig com aquestes paraules del poeta poden lligar amb el “temps de Pasqua”. Perquè, si el nostre “trosset de vida” temporal ve limitat per dues “incògnites eternes”, aleshores quin sentit pot tenir per a nosaltres el fet de la Resurrecció de Jesús? Pau escrivia als corintis: “Si Crist no ha ressuscitat, la nostra fe és buida, i les meves paraules també ho són.” En què basava ell aquesta convicció? No pas en simples deduccions intel·lectuals, sinó en aparicions postpasquals, tant la seva, com les de la resta dels apòstols i de les dones que seguien Jesús. Si tots ells no l’haguessin vist viu, crec que avui no existiria el cristianisme. Aquest trosset de vida que tots els humans tenim, com diu Margarit, entre dos infinits, és el temps que ens cal recórrer entre els dolors d’aquest món i la glòria de la resurrecció que la fe ens permet d’esperar. Quan jo treballava, acostumava a felicitar per l’onomàstica una companya de feina (la Lolín) el divendres abans de Rams, i ella sempre em contestava: “No, Jordiet, jo ho celebro al mes d’agost amb els “Dolors gloriosos”, i avui són els “dolorosos”... Primer no hi queia, però més endavant, i tant que hi vaig caure.
Barcelona