Per un nou Museu de les Arts?

En la polèmica sobre el possible arraconament de les col·leccions històriques estables del Disseny Hub, hi ha un tema de fons que va més enllà: el Cap i Casal sempre pateix la síndrome del cosmopolitisme. No es pot promoure res que soni a tradició o localisme, que rancieja i dona mala imatge. El Museu del Disseny va néixer com un híbrid estrany, el de les cultures del món és un gran despropòsit i rep pocs visitants tot i trobar-se davant del museu més concorregut de la ciutat, el Picasso, i l’etnològic el tenim ben lluny i arraconat. Cal una racionalització de plantejaments que lligui tradició i contemporaneïtat, arts decoratives i objectes populars. No m’atreveixo a opinar amb propietat de quina és la millor opció, ja que cal un plantejament acurat de conjunt que no pot oblidar temes gens banals com les superfícies disponibles, la ubicació i la interacció entre museus. Però sí que crec que ens cal fer gala del que som i hem estat, que és al capdavall el que més pot interessar a propis i visitants.