A l’Escala, plantes i flors

El dia 26 de març vaig anar a l’Escala. Com que el temps no acompanyava gaire, vaig limitar-me a fer una passejada pel nucli antic. L’abundància de grans jardineres, col·locades en places i carrers adjacents, em va cridar l’atenció. Sembla que competeixin entre si. Cofoies de la seva esplendor floral, cadascuna es caracteritza pel seu propi colorit, més que per la seva pròpia varietat de flors, ja que cadascuna es reserva l’exclusiva d’un sol color. Les flors són els elements més identitaris de la primavera, la qual, per antonomàsia, és “l’estació de les flors”. També cada any de la vida d’una persona jove és catalogat com “la primavera de la vida”. Aquestes informacions són una demostració d’allò que en realitat és la primavera. D’un temps ençà, la plaça Víctor Català s’ha anat restaurant i remodelant. Sempre s’ha vist curulla de plantes i flors. Els parterres no hi desentonen. Viuen atapeïts de flors vistoses que fan goig. Uns focus de llum novells li donen un aspecte acurat que n’ornamenta la fesomia. La placeta de l’Avi Xaxu, així com les places de l’Ajuntament i de l’Església, exemplifiquen també l’embelliment de la vila. Amb coneixement de causa, corroboro que l’estació primaveral aporta tranquil·litat i goig. Després d’un hivern (fred?) i abans d’un estiu (calor?), la primavera sol alliberar-nos de temperatures extremes. Tot i això, “a la primavera la sang s’altera”.