L’obsessió pel creixement

L’alcalde de Porqueres diu en aquest diari (30/03): “Estem en un moment clau per arribar als 5.000 veïns.” El creixement és una obsessió per a tots els polítics. Que els pobles petits que han perdut població intentin recuperar-la, em sembla perfecte, però els altres crec que van en direcció oposada als desafiaments actuals. Dels molts alcaldes que heu entrevistat, crec que només n’hi va haver un que va dir “nosaltres ja som feliços tal com estem”. Les prioritats actuals dels polítics penso que haurien de ser unes altres. Jo els recomanaria llegir un llibre molt actual titulat Europa, de Timothy Garton Ash, en què en un dels últims capítols, encapçalat per “Delfos” (referint-se a l’oracle), fa unes reflexions sobre la situació actual i la impredictibilitat del nostre futur. En poso exemples: “Fa poc més de 50 anys, érem mundialment menys de 4.000 milions; ara, més de 8.000 milions. Es calcula que la població d’Àfrica es doblarà abans del 2050.” “No haver abordat l’escalfament global quan hauria estat més fàcil és el fracàs més gran de la meva generació.” “En una enquesta del 2020, un 50% dels joves europeus van dir que els estats autoritaris estaven més ben preparats que les democràcies per abordar la crisi climàtica.” “Molts europeus creien que l’Europa del final del segle XX podria prefigurar el futur del món en tots els aspectes. En la primera dècada del segle XXI, en canvi, semblava més probable que el món s’assemblés a l’Europa de finals del segle XIX.” Podria continuar, perquè tot el que diu fa reflexionar profundament.