La paradoxa democràtica

Estaríem disposats a renunciar a la nostra llibertat a canvi de garantir la nostra seguretat? Possiblement, molts respondríem inicialment que no, especialment vivint en un país democràtic i segur, malgrat la voluntat d’algunes persones de negar-ho. Per això a alguns els sembla estrany que hi hagi gent que pugui votar líders autòcrates i autoritaris, especialment quan ataquen directament la democràcia. El president d’El Salvador, Nayib Bukele, amb una taxa de 37,2 homicidis per cada 100.000 habitants a l’inici de la seva presidència, ha tornat a ser elegit president amb el 85% dels vots. Bukele, que ha imposat el règim d’excepció des de principis del 2022 i ha obligat diaris sencers a exiliar-se, mai ha rebut una condemna real. Al contrari, molts líders el veuen com un exemple a seguir per posar fi a la delinqüència. Ni tan sols el seu propi poble l’ha castigat electoralment per haver destruït la democràcia, sinó que l’ha compensat amb quatre anys més al poder a canvi, almenys, de continuar la seva lluita contra les organitzacions criminals. Perquè el poble salvadoreny tan sols vol viure en pau i en un estat segur, anteposa aquesta seguretat a la seva llibertat. Encara més: hi renuncia de facto. Afortunadament, la història ens ha ensenyat que la llibertat i la seguretat no són valors oposats, sinó complementaris. Hem de ser nosaltres, els ciutadans, els que hem de tenir clar que mai hem de renunciar a cap dels dos valors i que la solució de posar fi a alguna cosa mai ha de posar fi als nostres drets.