On posem els límits en la paternitat?

Fa uns dies vaig llegir la notícia “el reconegut dissenyador Roberto Cavalli ha mort als 83 anys, feia molt poc que havia nascut el seu darrer fill”. S’han de posar límits en la paternitat? Tot i que el naixement d’un fill és una bona notícia, em pregunto si la paternitat a una edat tan avançada és una decisió pràctica i ètica. Hi ha un moment en què hauríem de posar fi a la idea de ser pares? La mort de Cavalli m’ha fet reflexionar sobre aquest tema. Aquesta situació ens porta a considerar les diferències de gènere pel que fa a la paternitat i la maternitat. Mentre que les dones sovint són jutjades si volen ser mares en edats avançades, entre els homes aquesta situació es veu amb tolerància, potser per influència de l’estatus social o econòmic de la persona. Les nostres creences sobre la vida i la família ens fan posar o no límits? Les dones hem de posar límits abans que els homes?