Xarxes: el control ultra

Instagram, TikTok, Facebook, X… són exemples de les xarxes amb més poder de persuasió sobre la població jove de la nostra societat. L’opinió pública sempre ha estat influent en les preses de posició polítiques o ideològiques de l’individu, però avui més que mai la llibertat d’expressió i la pressió dins les xarxes inclinen la balança cap al sorgiment de comptes obertament feixistes. Conscient del perill d’aquesta digitalització, l’alcalde de Nova York denuncia oficialment el risc que les xarxes comporten: l’addicció, la manca d’independència i la pèrdua de pensament crític cada cop més accentuat, així com la defensa d’ideologies que no es coneixen en profunditat, entre d’altres. N’és un exemple InfoVlogger, que defensa obertament postulats de Vox, amb declaracions com «». Com ell, molts fatxatubers defensen un ideari d’extrema dreta que busca provocar l’esquerra perquè la seva resposta reafirmi el missatge d’odi ultra. A través de la cortina d’un humor exacerbat, el llenguatge xenòfob, antifeminista i racista acaba calant en la quotidianitat de la joventut catalana. Aquesta realitat es manifesta en un estudi del Centre d’Estudis d’Opinió que declara que el doble de la generació Z que de la generació Y es consideren d’ultradreta. Potser seria el moment de plantejar-se quina mena de futur volem i quins exemples seguim per no permetre la popularització de l’extrema dreta. Ara s’ha d’informar els joves de la realitat de cada ideologia i de cada defensa, i la millor manera de combatre el discurs d’odi és el coneixement; ara és l’hora de difondre’l.