Primer de Maig

Enguany el Dia del Treball, el Primer de Maig, és un dimecres. L’endemà continua la quotidianitat. El Primer de Maig és una diada internacional pels drets de tots els treballadors, aconseguits amb constant lluita social. Uns drets fonamentals moltes vegades en situació de risc. És per això que cal una defensa constant. Enguany a Girona i altres indrets tancaran les portes escolars els dies 2 i 3 de maig en concepte de “dies personals”. M’han indicat amb alegria aquest pont de l’1 al 5 de maig. Em responen que fan l’indicat pel govern. Sembla vassallatge. Uns, el privilegi de la festa; la majoria, a fer equilibris i abnegació, a acceptar i callar. Aquesta aturada altera la vida dels alumnes i fins i tot la dels avis. Estronca l’aprenentatge. Conculca l’esperit de servei públic. Afecta drets fonamentals com el de l’educació i la igualtat. Quin és el perquè d’aquesta interrupció? Difícil d’entendre en república o des de l’esquerra. Fa vigents els missatges de reivindicació social des del segle XVIII fins avui. Cal reformar-ho pel bé de tota la comunitat educativa. Cal reivindicar, en l’esperit del Primer de Maig, la primera llei de conciliació del servei educatiu amb la vida laboral del segle XXI.