Contemplar la teva vida

Quan deixes de treballar a causa de l’edat que tens, en principi, et quedes una mica confós. Sí que és veritat que, d’entrada, vols fer moltes coses personals de pressa, però van passant els anys i les sensacions van canviant ràpidament. No cal parlar de l’energia personal i dels possibles ensurts de salut, perquè això ja formarà part de la teva nova vida, així com els traspassats inesperats que estimaves tant. Ara bé, deixant de costat tot allò que pots compartir a estones amb els teus familiars i amics més propers, sí que la situació real és un cara a cara amb tu mateix, de cada dia quan et despertes i mires el nou horitzó. I aquí rau que puguis viure feliç o no.

Finalment, he arribat a una conclusió ben senzilla: contemplar la vida tal com la captes davant teu. No té res a veure a mirar unes obres de construcció que mai s’acaben, o aconseguir uns objectius concrets! Per dir-ho suaument, observar i sentir tot el que t’envolta, o sigui: escoltar i mirar a prop teu, tot allò que t’acompanyarà fins al teu final. Si ho pots compartir, millor!, però si almenys assoleixes gaudir d’aquesta sensació per a tu mateix, diria que no cal demanar ni esperar gaire res més!