L’escola no inclusiva

Soc mestre de primària i pare d’acollida d’un infant de 6 anys que fa 1r de primària en una escola pública municipal de la ciutat de Barcelona.

Al mes de gener rebo un comunicat del centre educatiu on estudia el meu fill dient-me que aquest no pot fer ús del menjador per les seves actituds disruptives dins del centre. Disconforme amb aquesta mesura, pregunto al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) si això ho poden fer i em diuen que sí, ja que la gestió del temps del migdia la fa una empresa privada. Tot i no estar d’acord amb aquesta mesura, l’accepto, però lluito per la normalització escolar del meu fill. Fa un mes i mig, l’escola em diu que demanaran una vetlladora al CEB perquè el nen pugui fer ús del menjador. Aquesta setmana, a hores d’ara, tècniques del consorci diuen que ho estan valorant i que encara no saben res (si volguessin, aquest recurs ja estaria més que acceptat). I ara jo em pregunto: on és l’escola inclusiva? On són els recursos per donar resposta a les necessitats educatives i personals de l’alumnat? On? On destina els diners, Educació? A fer vídeos amb pur estil marquetià com els d’“Un bon mestre et canvia la vida”, per tocar el cor de les persones i guanyar vots per a les properes eleccions?

Per a això sí que hi ha diners, senyors! En fi... Per una escola pública i de qualitat! Signat: un pare i un mestre fart de l’escola no inclusiva!