La discreta vulneració del català en la justícia
La subtilesa en la vulneració del dret del ciutadà a fer ús del català en els judicis no té límits. Una magistrada d’un jutjat penal de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, que sempre s’expressa en castellà i les sentències sempre les escriu en castellà, tot i que entén el català, quan algú que ha de declarar en el judici pregunta si pot declarar en català, ella diu (literal): “Para mí, mejor en castellano pero usted tiene derecho a declarar en catalán.” Què aconsegueix amb aquesta fórmula inventada per ella? Doncs que el 99% dels ciutadans que demanen de declarar en català ho acaben fent en castellà. Perquè al cap i a la fi la magistrada ha de resoldre el seu plet i la persona se sent totalment intimidada. No han calgut crits ni amenaces, ni males cares ni res. Però el resultat de conculcar el dret lingüístic del ciutadà ja s’ha aconseguit. I això en ple segle XXI. Estarem d’acord que aquesta magistrada és una fidel continuadora de José Rodrigo Villalpando, fiscal del Consell de Castella, que el 29 de gener del 1716, en els inicis de la vigència del Decret de Nova Planta, va fer un informe prou conegut adreçat als corregidors (magistrats d’origen castellà introduïts per aquell decret en substitució dels antics veguers i governadors), que deia allò que per substituir el català pel castellà es donarien instruccions dissimulades perquè s’aconseguís l’efecte però sense que es notés gaire.
Terrassa (Vallès Occidental)