La ‘mili’ i el consum
Ja fa 56 anys que ens van alliberar; els voluntaris ho feren més tard.
Enguany hem trobat a faltar companys de Bescanó, Olot, Salt, Girona... que no han pogut venir per diferents motius (records a tots. Us esperem l’any vinent).
Com sempre, hem d’agrair a en Gil que ens faci possible la trobada cedint-nos l’ús del Mas Camós, a Vilablareix. També exerceix una professió molt lloable: fa de cuiner! Cada any ens sorprèn. Enguany s’hi ha lluït de ple. Amb productes de “km menys zero”, collits a l’hort, allà mateix: faves i pèsols tendríssims, posats a la cassola i condimentats amb botifarra negra, marduix... Ens esperava una altra cassola amb cigrons, panses, bacallà i ous durs –tallats per la meitat– (excel·lent!). Han satisfet els paladars més exigents. Ja ens hauria agradat un menú semblant al menjador de la caserna, on alguns insectes suraven sobre el brou (i els del “Piolín” es queixaven? Doncs nosaltres ni això podíem fer!).
Enguany la pastisseria Masramon de Vic ens ha obsequiat amb cinc classes de canapès, un Sacher, dos pastissos de Sant Jordi, pastes de te, pastes de full... (moltes gràcies, Sr. Pere Masramon).
Girona