Creuant el límit

Les imprudències comeses per conductors i ciclistes que tenen com a víctimes els vianants solen ser les més greus perquè afecten la baula teòricament més feble de la cadena circulatòria. Però, malauradament, els transeünts ens hem encomanat l’incivisme de les rodes, i al tradicional daltonisme semafòric que ens caracteritza, s’hi ha afegit el darrer crit en temeritat ciutadana: el creuament de la calçada en vermell o per zones no habilitades mentre es fa petar la xerradeta o teclejant compulsivament el tercer braç: el mòbil. Sobta la suficiència i/o parsimònia amb què molts vianants s’entotsolen / embadoquen amb la pantalleta de torn, mentre molts conductors han de fer contorsionisme amb el volant per esquivar els insensats. Que els caminants siguem, en teoria, els principals protagonistes de la via pública no ens dona dret a comportar-nos irresponsablement. Som vulnerables, sí, però no sempre innocents.