Desemparament DGAIA

Som pares buscant solucions per al nostre fill amb discapacitat del 65%, que porta en centres de la Generalitat des que tenia 13 anys, degut a no poder conviure amb la família, ni viure en societat pel seu trastorn de conducta greu. Aviat farà 18 anys, i no hi ha recursos per a ell, des que va entrar a Oikia, centre de menors de Girona, va començar el consum de tòxics i a delinquir passant posteriorment al Crae i després al Crei La Ginesta de Celrà. Com pot ser que deixin desemparats joves amb un grau de dependència tan important? Sense un lloc on viure, i en espera d’un assistent personal que els acompanyi en el procés d’integració. Viu amb l’angoixa de no saber qui en tindrà cura quan sigui major d’edat, quan ja no se’l pot incapacitar per tal que pugui tenir un suport sempre al seu voltant. Ens preguntem quin paper juga la Generalitat en tot això, tanta inclusió i poques oportunitats per als joves com ell, que no tenen on anar per manca de recursos. Hem acudit a tot arreu, inclòs el Síndic de Greuges de Catalunya, i no hi ha respostes, per a molt joves com el nostre fill.