L’exili polític

Crec sincerament que en el món polític no hi pot haver res més frustrant i cruel que l’exili. És molt possible que la presó ho sigui també, i que la convivència amb condemnats per la justícia no sigui plaent. La rutina de la presó i la privació de la llibertat són també torturadors i desequilibrants, però l’exili té la part més fosca quan es perden els éssers més estimats i no es pot acomiadar d’ells. És quan la solitud i sentir-te lluny dels teus poden afectar més els sentiments més íntims. Poden estar orgullosos aquells espanyols que no dormen tranquils quan albiren que l’amnistia pot permetre el retorn de Puigdemont a Catalunya. La seva mala set de venjança ja se l’han cobrat amb escreix. Que alguns gaudeixin d’unes morts és del tot insà, i els que pensen així poden estar segurs que no són bones persones. El món no és un lloc per salvar pàtries, és un lloc per viure-hi en pau i estimar-se amb autèntica justícia i el cor net de maldat.