Pros i contres dels ciclistes estrangers

Aquest col·lectiu ha sigut, per a alguns sectors, com el mannà caigut del cel en el desert. Per a altres, un tsunami. D’alt poder adquisitiu i enamorats del Barri Vell i de Girona en general, varen començar a llogar, comprar, obrir negocis i ser els reis dels carrers. Al matí es concentren en diferents punts del centre i comencen a pedalar per on els va millor, independentment que sigui contra direcció, com Santa Clara, o per a vianants, com el carrer Nou, la Rambla, etcètera. Velocitat ràpida i constant, impròpia totalment dels carrers d’una ciutat. L’altre dia vaig presenciar com una dona, passant pel pas de zebra a l’avinguda de Sant Francesc, arribava just a la vorera corrent perquè s’apropava un nombrós grup que no es va ni immutar. Van a massa velocitat i se’ls ha de deixar passar. Quan tornen, després d’haver fet el seu entrenament, fan més o menys el mateix. El diumenge de Fires, cap a la 1 del migdia, com que la policia controlava els cotxes a la zona dels jutjats, ells es reunien a la plaça de la Independència per entrar tots en grup a Santa Clara, obrint-se camí enmig de la gent que passejava. Sembla que no volen trobar altres opcions per arribar a la plaça Catalunya, sempre el camí més curt. En lloc de donar llum, donen fum. Aquest escrit ja estava fet fa molts dies. Desconeixia totalment l’Ateneu Salvadora Catà. Jo els considero un tsunami quan circulen pels carrers, res més.