Un servei que no és un servei

Les companyies elèctriques sembla que es guanyen bé la vida, si més no els directius de l’empresa estan ben remunerats. Ara, el que és servei, un suspens total. Arribo a les 7 de la tarda i no hi ha llum, l’acabaven de tallar. Cap avís (ja s’ho faran, pensen aquests directius), pujo cinc pisos a peu, i llavors intento saber quant durarà aquest tall. En el rebut hi ha una adreça i un nom per a les urgències i avaries –Endesa– ben clar. Telefono i tinc el goig de parlar amb una cinta: digui DNI o número de contracte. Els dono el DNI. No ho entenen, i em diuen que busqui una factura i els digui el número de contracte. Ho faig, i perquè no hi hagi confusions el teclejo. Em diuen que connecti amb la seva web –ja els he dit que no tinc corrent– i, sense saber com, em trobo parlant amb el servei al client. Els explico el que em passa (tres trucades i poder parlar amb una gravació). Em pengen el telèfon. Cap explicació. Impotència total. Espero. Han trigat 40 minuts a restablir el servei. Cap informació ni cap excusa. És Endesa...