Estafes

Viatges ficticis, entrades fantasmes a parcs temàtics, individus que es fan passar per qui no són i ofereixen duros a quatre pessetes, i un llarg etcètera, estan a l’ordre del dia en qüestió d’enganys premeditats.

Tot i no tindre una estadística concloent, intueixo que en algun moment o altre de la seva vida tothom haurà estat víctima de la detestable plaga d’estafadors que pul·lulen immunes per la nostra societat.

La reincidència dels que, sense escrúpols, arrabassen l’economia de qui cau al seu parany, deixa palès que les lleis de pacotilla que ens emparen afavoreixen els estafadors bastant més que no pas els estafats.

Cal no oblidar que, aplicant interessos pels núvols, qui es beneficia en tot cas dels furts a causa de la sobtada mancança de liquiditat sempre són els mateixos. La banca mai perd.

Ser víctima d’una estafa no només suposa perdre poder adquisitiu, sinó també veure’s defallir l’autoestima i la capacitat de confiança. Tanmateix, l’escarni sensacionalista que assenyala d’ambiciós el perdedor, obliga sovint els perjudicats a mantenir-se en l’anonimat.

El vergonyós vici que practiquen alguns d’acusar la víctima de buscar-se la ruïna per la seva qüestionada conducta, crec que no ajuda gens ni mica a denunciar obertament cap tipus d’abús, i provoca un lamentable despropòsit.