Beneeixi Déu
“Beneeixi Déu l’herba que creix a l’esquerda. Ses arrels són fondes i sa voluntat és créixer. Beneeixi Déu l’herba baixa i gentil. I beneeixi Déu la veritat, l’amiga del pobre, i l’herba espontània que creix a la porta del pobre. Beneeixi Déu l’herba.”
Així canta Malvina Reynolds, canta a l’herba tenaç, a la veritat que lluita vers el sol i que apareix arreu entre tanta mentida. La mentida brutal i eixordadora que insta el pobre a l’odi, a la violència i a la guerra, on terriblement fatigat un dia cantarà a la veritat, cantarà conjuntament amb els germans que té enfront, cantarà Lily Marlen, farà una treva i cantarà Santa nit, celebrarà un bon Nadal. Explica Stefen Zweig com a la guerra trobarà el seu germà etern als ulls de l’home que acaba de matar, aquell home que li han ensenyat a odiar i que descobreix germà. Han passat més de cent anys. Ara es mata a distància una silueta que es mou com en un videojoc, però és un home pobre de carn i ossos, que també té una estimada i que canta a la vida. Davant la seva llar creix l’herba persistent de la veritat. Beneeixi Déu l’herba.
Girona