Cadàvers

L’any 1975 Francesco Rosi, considerat un mestre del cinema polític, va estrenar la pel·lícula Exceletísimos cadáveres, sobre el poder judicial a Itàlia. Davant d’una situació de crisi política, d’incapacitat dels partits polítics, d’assassinats de membres del poder judicial, les altes instàncies militars i de la magistratura planegen un cop d’estat. En un moment determinat de la pel·lícula, el president de l’alta magistratura explica al comissari que investiga els assassinats de fiscals que no existeix l’error judicial. Com el sacerdot quan consagra el pa i el vi, el jutge quan dicta sentència està revestit d’un poder absolut i “diví”. He recordat aquesta història arran del comportament d’alguns jutges en el procés polític espanyol, des de la llei d’amnistia fins a la investigació de Begoña Gómez. En la transició democràtica hi va haver una transició política, règim de partits i, després, el 23-F, militar. Però de la mateixa manera que no hi va haver una transició territorial, convé preguntar-nos si hi va haver una transició judicial.