Operació Bagration

A la Segona Guerra Mundial, l’Exèrcit Roig va assegurar l’èxit del dia D dels dies 5-6 de juny (el desembarcament de Normandia) a l’altra punta d’Europa amb una gran operació al Front Oriental: l’operació Bagration (cognom d’un militar georgià de família nobiliària armènia que participà amb èxit en la contraofensiva de la invasió de Rússia per Napoleó). El fet que, a mitjans de 1944, el poder alemany es trobés en un declivi irreversible, i els seus aliats fossin cada cop menys de fiar, va fer decidir als russos d’atacar-lo directament al Front Oriental. L’Exèrcit Roig va dotar una estructura de seguretat, va aplegar 166 divisions en el front de Bielorússia, i va sorprendre les tropes alemanyes, que esperaven un atac més al sud. L’Exèrcit Roig va atacar en un front d’uns 725 km i en cinc dies havia mort o capturat desenes de milers de persones. Després passà a Minsk, on, malgrat els desesperats esforços alemanys –com ara la col·locació d’unes 4.000 trampes explosives–, moriren o foren fetes presoneres 100.000 més, i milers d’elles foren obligades a desfilar en senyal d’humiliació pels carrers de Moscou. Això va obrir el camí a Polònia i Lituània. Les tropes russes varen descobrir els horrors de l’ocupació alemanya. Entre 350.000 i 670.000 alemanys hi varen perdre la vida, foren ferits o fets presoners. I al bàndol rus foren més de 750.000 els morts o ferits. Des del meu punt de vista, el desembarcament de Normandia no va ser ni “l’acció militar més gran de la història” (carta de Miquel Pucurull, El Punt Avui, dimarts 11 de juny de 2024), ni tan sols l’acció més important de la Segona Guerra Mundial.