I si pensem en la sort de viure?

Estic fart de sentir que tot està molt malament. Per un costat, la sequera, que malgrat la pluja actual encara ens diuen que això no vol dir res, perquè tornaran a venir temps més secs. També el canvi climàtic. D’acord que el tenim davant del nas, però no passa ni un dia que no ens avisin que estem a punt de desaparèixer, nosaltres, la natura, el mar i els animals de tot arreu! Entre poc i massa! Si mires algun documental de grans reserves o de la naturalesa en general, sempre hi ha el comentari adient que aquella meravella aviat es pot esfumar a causa de l’especulació urbana, incendis o negocis de qualsevol mena com podrien ser l’explotació de minerals, petroli, etc., així com la mateixa invasió del turisme. No discuteixo gens ni mica que la vida va canviant i sembla que a pitjor, més calor, més fred, més temporals incontrolats, més catàstrofes inversemblants, més contaminació, etc., però em sembla que si ens capfiquem tant amb aquesta negativitat, al final ni viurem el que encara tenim! Vull dir que encara tenim la sort de poder gaudir de la terra i del mar on vivim! Doncs fem-ho!