Duda, ‘the dude’

Trec a col·lació aquest paio lamentable, Duda, the dude, president de Polònia, com a mostra número cinc-cents u de la increïble estupidesa i mala bava de molts dels dirigents europeus. En el paperot de Lucerna de fa pocs dies, vull dir, en la cimera postural i banal per a la pau a Ucraïna que tingué lloc en aquesta ciutat suïssa (Rússia no hi participava! La Xina, tampoc... I països importants com ara l’Índia, el Brasil, Mèxic, Indonèsia... se’n desentengueren del tot). Duda, the dude, dic, amb inspiració otanista, va inflar pit i veu, i va insultar greument Rússia, en qualificar-la de “presó de les nacions”, i cridant a més a més a la seva “descolonització”. O sigui, el seu desmembrament i destrucció. Em pregunto si amb aquesta finor destralera Duda espera produir resultats positius i duradors. O és que simplement deixa anar el seu rotet dispèptic de mala jeia...? El ratolí burxant el lleó. L’insult i la desconsideració com a formes noves de diplomàcia! I això en una conferència per a la pau! I quina sorpresa veure Polònia i els “simpàtics” (?) països bàltics corcats pel rancor i l’odi i una espessa visceralitat cocodriliana. Ai, companys, ja la pujarem dreta, la paret, ja!