La peixatera

Descalça i amb la panera de peix al cap camina per la vora de la ria des de Santurtzi a Bilbao. La del primer la crida, la del segon també, la del tercer regateja. Què fa ella? Ens dona una lliçó: pren la panera i marxa, coneix el valor del que ven. Avui dia les multinacionals del tercer pis regategen sense mesura el preu al sector primari. No siguem còmplices, no els comprem el producte bo que, des d’una situació d’abús han pagat a preu de misèria humiliant, no els comprem un producte de qualitat que quan revenen els reporta beneficis incomptables, beneficis que no serviran mai per pagar un preu just al productor primari, més proper a la nostra situació, sinó per invertir en fantasies que augmenten el seu poder i el seu ego. Quan fem cua per pagar a caixa d’un súper, d’un híper, tenim temps per mirar el contingut del carro i qüestionar-lo, qüestionar a qui beneficia la nostra compra, quant producte sobrer inclou –ampolles, envasos, embolcall sobre embolcall, el que ens costa tanta pretesa barator en l’aspecte social, ambiental i de salut, i l’efecte que tindran en el petit a qui donem la mà. Canviem hàbits, fem sucs, infusions, tisanes. I pa amb tomata.