Com a ciutadà nascut a Sabadell, vaig començar a llegir l’editorial d’ahir dilluns, 1 de juliol, amb l’expectativa de veure com tractaven el tema de la irrupció violenta als hospitals Trueta i de Terrassa. Sense negar l’estrès produït per la falta de recursos, hi he trobat a faltar un esment decidit per dir que en aquests dos casos els protagonistes han estat bandes de persones d’una determinada ètnia (eufemisme que vol dir gitano) que tot el personal sanitari de Catalunya pateix des de fa dècades, amb independència dels recursos destinats a la sanitat.