Carta a Pilar Rahola

Soc lector de la premsa editada a Catalunya i, sobretot, escrita en català. Això fa que llegeixi els articles que la Pilar escriu a El Nacional. Sempre he sigut un admirador seu per la seva defensa del nostre petit país. Però hi ha un tema en què no puc estar d’acord amb ella: la seva mania persecutòria envers el món àrab. Sempre que pot, critica la seva manera de pensar i viure. Sense anar més lluny, en l’article de diumenge, deixava entreveure que la delinqüència i l’esclat de l’extrema dreta eren producte del bonisme de l’esquerra d’aquest petit país per no criminalitzar el món àrab. Deia que ja n’hi ha prou de veure noies amb nicab, perquè representa la submissió de les dones als homes. Bé, Pilar, què me’n dius, de la gran quantitat de monges, i capellans, que es passegen per la nostra gran Europa amb el seu vestit negre fins als peus? No són criticables, en la mateixa mesura i context, els barrets i tirabuixons que porten els ultraortodoxos jueus? Penso que no de la mateixa manera que quan jo he anat a treballar en algun país àrab no m’he posat pas gel·laba. També justifiques la neteja ètnica de Netanyahu envers el poble palestí perquè va ser Hamàs la que va fer un terrible atac contra el poble jueu l’octubre del 2023. I no hi ha dubte, va ser un atac execrable es miri com es miri. Però creus que el que està fent ara Netanyahu, en contra del que pensa la majoria de la població jueva, no ho podríem comparar amb el que feien els nazis quan assassinaven deu o vint persones per cada soldat alemany mort? Francament, Pilar, la mort d’innocents en cap cas és justificable.