Aigua xellida
Una de les peculiaritats de la mar Mediterrània és l’existència, en certes costes muntanyoses, de rieres subterrànies formades per filtracions d’aigua de les roques poroses calcàries, que desemboquen molt poc per sota del nivell del mar. La pressió hidràulica fa que les aigües dolces no es barregin amb les salades d’una forma immediata. A la costa de Begur i Palafrugell podem trobar alguns d’aquests rius subaquàtics, anomenats aigües salicades (del llatí salicare, salar), xellicades o xellides, en la parla empordanesa. En ple canvi climàtic, que provocà el col·lapse de l’edat del bronze, els fenicis, grans coneixedors de la navegació i tot allò relacionat amb la mar, se les empescaren per aprofitar l’aigua dolça d’aquestes rieres, col·locant una mitja esfera de plom a la desembocadura per retenir l’aigua dolça que, a l’augmentar la pressió, pujava a través d’una canonada de pell connectada a una cisterna situada a bord d’una embarcació.
Gualta (Baix Empordà)