Finançament singular

Aquests dies per tots els mitjans de comunicació llegim aquest concepte com a fita icònica per al desenllaç en l’elecció del nou president de la Generalitat de Catalunya. Algú pot creure que l’Espanya actual –Estat espanyol actual–, amb els seus poders mediàtics i no mediàtics, pot acceptar un finançament singular per a Catalunya? Aquest terme, d’entrada, suposa concedir una exclusiva, petita o gran, de procediment recaptatori i independent de la justícia distributiva i necessària solidaritat amb les altres comunitats de l’Estat que difícilment acceptaran. Plantejar d’entrada aquest terme és tenir l’animadversió de tots els altres afectats, encara que no siguin els interlocutors directes del tema. Aquests segur que no ho acceptaran o intentaran revertir la proposta amb un finançament que els afavoreixi encara més. Exemple: la Comunitat de Madrid. Crec que s’hauria de fer una proposta B com planteja el professor Guillem L. Casasnovas, però basada en un finançament just per a Catalunya i per a totes les comunitats de l’Estat, amb una millor distribució de la renda i serveis per càpita. També crec que seria hora d’unir esforços entre tots els partits independentistes per tal d’aprofitar el moment polític actual. Veritat que seria molt maco? Que tinguem sort!