Gibraltar i Utrecht

La ignorància d’alguns jugadors de la selecció espanyola ha fet emergir el patriotisme del “Gibraltar espanyol” i, indirectament, el Tractat d’Utrecht. Tinc 84 anys i de la meva època escolar encara recordo allò de “Gibraltar es un puñal que todo español lleva clavado en el corazón”. En saben res els nostres escolars d’avui del Tractat d’Utrecht? Em consta que no. Signat l’11 d’abril de 1713 per posar fi a la guerra de Successió d’Espanya, afectà França i Espanya, d’una banda, i la Gran Bretanya, Àustria i altres aliats, per una altra. Amb aquest tractat Felip d’Anjou (Felip V) és reconegut com a rei de la corona de Castella i, a canvi, Gibraltar i Menorca, entre altres pèrdues, resten en mans dels anglesos. Signada la pau entre Lluís XIV de França i els països aliats, els anglesos renunciaren a confirmar el respecte a les constitucions catalanes i s’acontentaren amb la promesa que els catalans gaudirien dels mateixos privilegis que els habitants de Castella. Ja hi som amb les promeses! Foment del Treball protesta i qualifica de vergonya i de presa de pèl els més de 42.000 milions d’euros de dèficit d’inversions en infraestructures (sobretot de l’administració central) entre 2009 i 2023. Certament vergonya i presa de pèl –com els 23.000 milions de dèficit fiscal anual–, però senyors de Foment, si simpatitzen amb la màxima del president Montilla de “fets i no paraules”, no seria més efectiu que es posessin a treballar per la independència de Catalunya? Massa anys de paraules, promeses i compromisos incomplerts, dels quals els espanyols van vivint... mentre els catalans ens dessagnem en discussions estèrils.