Adjectius ridículs

Hi ha una paraula terrible, potser la que més després de malaltia, i és la paraula pobresa. És molt trist no poder baixar a la botiga de la cantonada a comprar queviures, no poder comprar roba i calçat per als fills, no poder encendre la calefacció, no poder comprar els llibres escolars... Doncs als nostres polítics, desenfeinats com es veu que estan, ja fa temps que els ha donat per posar a aquesta terrible paraula mil adjectius, cadascun més ridícul que l’anterior.

Parlen de pobresa energètica, de pobresa habitacional, de pobresa menstrual, de pobresa nutricional, de pobresa educacional, de pobresa farmacèutica, etc. No entenen que quan una persona no pot pagar la llum, i tampoc pot pagar lloguer, roba, col·legi, gas, productes d’higiene femenina, aspirines... és que, senzillament, és pobra? El que han de fer és mirar de treure aquella persona de la pobresa, de tota, no només d’un bocinet.