Tendre i novell
Quan et dones un cop a la punta d’un dit primer de tot veus la padrina. Després, l’ungla que ha rebut l’impacte probablement s’ennegreix i no la saps distingir d’un musclo de roca. Un cop passat el dolor, la foscor no desapareix i l’aspecte de mol·lusc només té dues maneres d’arribar a la seva fi. L’ungla nova pot anar creixent, empenyent l’altra cap enfora, i al cap d’uns mesos, de l’ungla negra com la nit, ja no en queda pràcticament rastre. D’altra banda, pot ser que et caigui l’ungla abans que la nova hagi tingut temps de formar-se per substituir l’altra. Allà on hi hauria d’haver una ungla dura al tacte i nacrada d’aspecte, hi trobem un carnot tan tendre i novell que necessita una protecció desmesurada per arribar a fer-se fort algun dia. Com el nacionalisme espanyol, vaja.
Barcelona