130è

Alguns el titllen de pallasso, com si els pallassos de veritat no ens fossin imprescindibles. D’altres, de dimoni horripilant. Uns i altres l’encertarien més si el comparessin amb un vailet trapella dotat, això sí, d’una capacitat inaudita per deixar en ridícul internacional l’artilleria togada enemiga. Només és, però, una persona. Un home sol, encara que molt ben assessorat, pel que sembla. Tal com han anat les coses, no seria gens estrany que estigués esgotat. La seva gosadia ha ajudat a fer-nos veure com n’està, de nu, el rei. Com, qui s’embriaga amb antics oripells, va de tort pel món d’avui en dia. Que, per grossos que siguin els Tyrannosaurus rex, el cervell el tenen de mosquit... Què més li podem demanar! Diu gent que li és propera que ha tornat a casa, que per fi descansa i és lliure. S’ho ha ben guanyat, malgrat el 27-O-2017; malgrat proclamar la República Independent de Catalunya dels 28 Segons; malgrat deixar-nos amb cara de babau quan érem, tots, al carrer per defensar la nostra independència... o la nostra ignorància, no ho sé. Tot i això, s’ho ha guanyat. Ni ell ni ningú, per si sol, ens faran la feina, però. Això és cosa de tothom. Sempre, sempre, de baix cap a dalt. Només queda manifestar-li l’agraïment per l’important treball realitzat, aprendre dels errors i desitjar-li tota la salut i benestar del món.