El cap pelat

Són les darreres paraules d’una cançó que forma part d’una de les històries explicades en el llibre Combats perduts (Fonoll), del junedenc Pere Bellmunt i Beà. És “un homenatge als que van lluitar en la batalla de l’Ebre i als homes i les dones que, passada la guerra, en circumstàncies dificilíssimes, van treballar i van pujar aquesta terra”. L’autor hi relata el que li va explicar el seu pare, com a soldat de l’exèrcit republicà, “que amb altres veïns (de Juneda) va lluitar i patir en la batalla de l’Ebre” i “els fets viscuts abans, durant i després de la Guerra Civil”. Un bon document gràfic per aprofundir en el coneixement de la contesa espanyola i la postguerra des d’una visió més local i familiar que, sense el text, s’oblidaria. Hi ha col·laborat el prologuista Josep Teixidó: “Alguns moments fan posar la pell de gallina.” És cert. I hi ha fragments que ens fan somriure: “Au, doncs, deixa’m passar, que ja aniré a robar una cosa o altra.” I trossos que desprenen esperança: “Ho vam passar, perquè la vida sempre guanya.”