El català i els estrangers que arriben al Barça

No hi ha remei. Cada vegada que arriba un estranger al Barça es dona per descomptat que l’idioma que ha d’aprendre és el castellà. Hi ha casos com cabassos en què els periodistes obvien que també és possible optar pel català com a llengua d’aprenentatge. Fa poc, el director d’un dels principals diaris esportius del país titulava amb un “Flick, no aprendas castellano” un article en què venia a dir que per al nou tècnic barcelonista seria millor no entendre el que es cou a l’entorn del club. L’argument estava bé però no li hauria costat gens dir “Flick, no aprendas castellano ni catalán”. L’altre cas el va protagonitzar un comentarista de TV3 en el decurs del Gamper en què va venir a dir que entre Flick i els jugadors hi ha encara una “barrera lingüística” que se superarà quan el tècnic aprengui el castellà. Un clar exemple de la poca consideració que té el català en el món del futbol d’elit. L’excepció la tenim en el Girona, amb el lloable exemple del seu entrenador, el madrileny Michel, i el seu flamant fitxatge, el neerlandès Van de Beek, que només d’aterrar a la ciutat immortal ha mostrat la seva predisposició a aprendre la llengua pròpia de Catalunya. A la campanya endegada l’abril de 2023 per Òmnium i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya per fomentar que el català sigui vist com “una llengua en comú” li queda molta feina per fer.