Només ens queda Puigdemont

Dijous 8 d’agost. L’autèntic protagonista de la jornada, el MHP Carles Puigdemont, que torna d’un llarg exili de set anys, a qui uns jutges feixistes no volen aplicar-li una amnistia recentment aprovada al Congrés dels Diputats. Un dia de plena canícula, temperatures tòrrides, amb bona part de la població gaudint d’unes merescudes vacances. Malgrat les inclemències meteorològiques tres mil cinc-centes persones, segons la Guàrdia Urbana, segur que eren moltes més, s’apleguen a l’entorn de l’Arc de Triomf. Puigdemont, de sempre el més llest de la classe. Ara, amb escreix, ho ha tornat a demostrar. Quan els altres hi van, ell ja fa estona que n’ha tornat... Dijous, una vegada més, va passar la mà per la cara a tots aquells i aquelles, tant d’aquí com d’allà, que volien que el detinguessin... i que l’empresonessin. Per què s’havia de deixar detenir? Després del seu discurs, va deixar tots els que li volien mal amb un pam de nas. El dia següent va tenir lloc aquella esperpèntica roda de premsa en què van intervenir el conseller d’Interior i el comissari en cap del Mossos. Unes intervencions autènticament surrealistes. El conseller Elena –espero que aquesta hagi estat la seva darrera actuació en el càrrec– donant la culpa i més, de totes les incidències, al president Puigdemont. I Eduard Sallent es va permetre fer valoracions polítiques que vaig trobar intolerables i a més va tenir la barra de comparar el MHP Puigdemont amb aquell personatge pintoresc, Jimmy Jump, que saltava als camps de futbol quan jugava el Barça. Ridícul, gairebé còmica, l’operació Gàbia, un desplegament policial desproporcionat que només hauria tingut justificació en un atemptat terrorista. La manifestació va ser pacífica. Vaig trobar fora de lloc, inhumà, que els Mossos llancessin gas pebre a ciutadans indefensos, alguns de la tercera edat, fins i tot amb trastorns respiratoris crònics. Per acabar, vull expressar la més profunda estima i admiració a aquells mossos que tant dijous com durant la seva estada a l’exili, han fet costat al MHP Puigdemont, l’han ajudat, acompanyat i protegit. Admiro la seva valentia i la seva fidelitat, tant al nostre legítim president com a la República Catalana. El procés continua. Visca Catalunya lliure!