Pobres tortugues!

A partir dels 15 anys les tortugues marines arriben a la seva maduresa sexual, i aleshores, cada tres o quatre, tornen a fresar als mateixos llocs on van néixer. Ara, aclaparades per l’escalfament global, les tortugues mediterrànies –babaua, verda i llaüt– es veuen forçades a canviar aquelles platges idíl·liques orientals de fines sorres de Xipre, Grècia i Turquia, on van veure la llum per primera vegada i amb menys pressió humana, per les no tan tòrrides però concorregudes platges dels superpoblats litorals d’Espanya, sud d’Itàlia i França, que estan en temporada de màxima afluència turística en coincidir amb el període de fresa. I, encara que s’organitzin dispositius especials per vetllar-les i custodiar-ne els ous –molt idíl·lic–, sorgeixen dubtes: què passarà quan en lloc d’unes desenes, en vinguin milers a fresar? Continuaran, les autoritats, posant-hi tant de zel?

Temo que un dia no tan llunyà algú clavarà el seu para-sol a l’assolellada riba del mar i, sorprès davant la poca fermesa del terreny escollit, l’extraurà i en regalimarà truita de tortuga amb sorra de platja.