Estat independent

Ho deu fer perquè des de nena m’he fet un tip de llegir les Pàgines viscudes del meu avi matern, en Josep M. Folch i Torres, que feien surar la bondat i els bons sentiments als lectors; o també ho deu fer, donat que trobo la doctrina cristiana la millor de les religions que conec (ensenya l’amor al proïsme, fins i tot als adversaris), doctrina que m’he fet meva, que no vulgui mirar amb prevenció el recent estrenat president de la Generalitat, el senyor Salvador Illa, tot i que recordo el desagradable paper que va jugar en l’aplicació del 155 a Catalunya.

No. Me’l miro perquè soc demòcrata, esperant un canvi en relació amb la seva opinió sobre l’independentisme: si l’hi expliquem bé potser arribarà a creure de debò que Catalunya és una nació, diferent de les altres regions i autonomies espanyoles que no són nacions tot i les seves peculiaritats, i creurà que Catalunya es mereix (si la ciutadania ho ratifica en un segon referèndum, aquest pactat amb l’Estat espanyol) esdevenir un Estat propi i independent. I que ho farà entendre al president del gobierno espanyol, el senyor Pedro Sánchez.