La regressió del català arreu

Ja he parlat altres vegades d’aquest tema, però insisteixo per la tristesa i frustració que em produeix, espero i desitjo equivocar-me, la irreversible desaparició de la llengua catalana. Els fets són aquests: ha arribat un punt en què als carrers de gairebé tot Catalunya ja no se sent la parla catalana; als ajuntaments molts funcionaris parlen castellà; el mateix, ja fa molts anys en la justícia, els serveis de seguretat uniformats, els patis dels col·legis, hospitals, etc. Ara s’ha creat una conselleria de la llengua per tranquil·litzar consciències (desitjo que tinguin molt èxit). A Girona, on hi havia l’últim reducte d’ús del català, ja no és així. He estat vivint a casa d’una filla mig any a la ciutat de Girona i la situació ja és semblant a altres llocs del país. Quan a Girona fa vint anys enrere anava a recollir a l’escola els meu nets, estava content perquè tothom parlava català. Ara ja estan al mateix nivell de tot el territori. Hi ha hagut molts polítics tant d’esquerres com de dretes que s’autoenganyaven, no acceptant el problema que veia tothom. Si no acceptes el problema, tampoc el resoldràs. Fa poc el president d’Òmnium va dir que som 10 milions de parlants. Ara es dediquen a clamar pel català a Madrid i Europa. Però si el problema gravíssim el tenim aquí!