Generalitat, Mossos i ordre constitucional

La nació espanyola és l’Estat. La Constitució espanyola és la llei. L’ordre constitucional són els principis i normes d’organització de l’Estat. Catalunya és una comunitat autònoma subordinada a la Constitució. La Generalitat és el govern autònom. Una altra cosa és que aquest poder dependent tingui un nom històric i una evolució com a institució. Així mateix, els Mossos també tenen història i evolució en el temps. L’estabilitat de la nació espanyola en el liberalisme polític del sufragi universal no s’efectua fins al segle XX. I abans que ho faci apareix el catalanisme o nacionalisme català. Aquesta dicotomia nacional d’Espanya i Catalunya, i del dit d’aquesta última i Espanya, ha sigut un conflicte més o menys permanent des de finals del segle XIX. La història actual des de la retallada de l’Estatut votat pel Parlament i el poble català per part de la justícia espanyola fins a l’octubre del 2017, ja la coneixem. El fet és que si una majoria de catalans creuen que hi ha un poble que té llengua pròpia i és nació i vol ser-ho com a estat, hauria de poder-ho votar. Però aquest fet democràtic va contra l’ordre constitucional establert. Si es volia anar de la llei a la llei, s’havia de comptar amb les infraestructures pròpies de la Generalitat, i els Mossos en són una. No es poden deixar sota la justícia espanyola, i més quan existia i existeix una judicialització de la política. Així mateix, no es podia acceptar la intromissió legislativa espanyola amb el 155 o la dissolució del govern català i la proposta de noves eleccions autonòmiques i, si es feia, no es podia anar desunits sense una candidatura i un programa d’independència. La via autonomista, la judicialització de la política i l’ordre constitucional, impediran qualsevol aire de veritable democràcia per a Catalunya.