Immigració: solucions o pedaços

Des de fa segles, Europa ha viscut del colonialisme i l’espoli dels recursos naturals (esclavatge inclòs) de la resta del món (especialment, Àfrica i Amèrica). Més recentment, i fins al segle XX, els països europeus han retornat la sobirania a la majoria dels països colonitzats, però aquesta sobirania no és real, ja que s’han assegurat prou bé que els seus recursos continuïn en mans europees, amb el qual cosa apareix una nova forma d’esclavatge capitalista, amb les conseqüències que se’n deriven. A Àfrica hi ha 1.000 milions d’habitants. Hi caben tots a Europa? No! Podem impedir que vinguin? No! I la nostra solució quina és? Regularitzar-los? Retornar-los als seus països? Enviar-los a un altre lloc? Ningú marxa de casa seva si allà té una oportunitat. Quan et gastes els estalvis de la família per pujar a una embarcació que no saps on va, si arribarà enlloc ni si en arribar-hi et retornaran, és senzillament perquè estàs mort i sense esperança. Per tant, si no volem que vinguin tots, cal invertir als seus països d’origen i revertir els beneficis de les empreses que allà operen en el mateix país. No s’ha de ser pas gaire espavilat per veure-ho. Jo he tingut la sort de visitar alguns països africans (motxilla a l’esquena i, quan ha calgut, dormint al carrer) i ho tinc molt clar. Si a casa seva tenen una feina decent que els permeti viure en condicions, la gran majoria ja no vindran. Ara bé, per començar a arreglar el problema, cal que els polítics prenguin decisions que sovint van contra el capital, el mateix capital que els manté al poder i que el dia de demà els assegurarà una bona jubilació. Ara mateix molts d’aquests països estan governats per dictadors o democràcies dubtoses, o bé emmerdats en guerres fratricides. Tot plegat, promogut pels interessos europeus, ja que és més fàcil i econòmic tenir content un dictador que tot un poble. Per arreglar les coses, a vegades, només cal voler-les arreglar. “No ’nem pas bé.”