La llengua és de tots. Cal respectar-la

Un manierisme que malauradament afecta els discursos de la majoria de polítics és l’ús sistemàtic del doblet de gènere, com l’horrible “tots i totes”, que per molt feminísticament correcte que pretengui ser no és altra cosa que una incorrecció gramatical. En llengües com la catalana i la castellana, els plurals d’aquesta mena que van en masculí són de gènere no marcat i, per tant, inclouen tots els gèneres sexuals. Distingir entre gènere gramatical i gènere sexual és bàsic. Els polítics que fan servir aquests doblets perpetren dos perjudicis molt greus: a) violenten la llengua i la fan malbé, perquè redueixen l’abast dels plurals en masculí no marcat a només un gènere sexual, i, donada la projecció mediàtica de què disposen, encomanen aquesta forma de malparlar a molta gent; i b) quan diuen “tots i totes” o “ciutadans i ciutadanes”, lluny de ser inclusius, com es pensen que són, en realitat exclouen la munió de gèneres sexuals que no són masculins ni femenins. Si volen ser inclusius del tot n’hi ha prou que diguin, per exemple, “estem al servei de tots els ciutadans”. Dient-ho així poden estar segurs que no se’n deixaran ni un, de ciutadà, sigui del sexe que sigui.